Com cada any, aquest espai gratuït instal.lat als jardins de El Retiro ofereix sessions en format video. Les dues sales de Brigadoon presentaran produccions arriscades i experimentals de nous autors, alguns títols de la retrospectiva The Spanish Fantasy Pictures Show, i altres clàssics del gènere fantàstic.

CÒMIC: 100 ANYS

SUPERMAN AND THE MOLE MEN, Lee Sholem. EUA 1951 B/N. 67’. Int: George Reeves, Phyllis Coates, Jeff Corey. El primer film creat per a la pantalla gran sobre l’home d’acer i pensat per promocionar la sèrie de televisió que va continuar amb els mateixos protagonistes.

FLASH GORDON, Mike Hodges. EUA 1980. 124' Int: Sam J. Jones, Melody Anderson, Topor, Max Von Sydow, Timothy Dalton, Ornella Muti. Un film cada cop més reivindicat que ha superat el seu fracàs comercial per convertir-se en una raresa estètica en plena revolució del disseny cinematogràfic.

SUPERMAN Richard Donner. EUA 1978. 145'. Int: Christopher Reeve, Marlon Brando, Gene Hackman, Glenn Ford. Convertida en un clàssic amb els anys, Superman és una adaptació modèlica del còmic i un dels últims films genuïnament clàssics rodats a Hollywood.

BARBARELLA Roger Vadim. França-Itàlia, 1967. 98'. Int: Jane Fonda, John Philiph Law, Marcel Marceau, Milo O'Shea, David Hemmings, Ugo Tognazzi. Més recordada pel seu estil kitsch que per la seva qualitat, aquest film de Vadim respecta tot i això l’univers de Jean Claude Forest.

HEAVY METAL (Edició especial) Gerard Potterton. EUA, 1981. Basada en històries de Richard Corben, Angus McKie, Dan O' Bannon, Thomas Warkentin y Berni Wrightson. 90'. Recreació del món Metal Hurlant que capta els diferents estils de còmic de ciència ficció clàssic. De revisió necessària en un moment de contínua transformació estètica del món de la vinyeta.

POPEYE Robert Altman. EUA,1980. 114'. Int: Robin Williams, Shelley Duvall. Un film atípic d’Altman, mal comprés fora dels Estats Units i oblidat injustament, tot i comptar amb una composició extraordinària de l’avui reconegut Robin Williams.

THE INCREDIBLE HULK RETURNS. Guió i direcció: Nicholas Corea. EUA, 1990. 93’. Int: Bill Bixby, Lou Ferrigno, Jack Colvin, Eric Kramer, Steve Levitt. Adaptació televisiva de El increíble Hulk, més conegut com La Massa, un popular còmic de la Marvel que, com Spiderman, va ser adaptat a la televisió. En aquesta ocasió, l’heroi es troba amb un altre super-heroi, Thor, per lluitar contra el malvat de torn.

BATMAN RETURNS Tim Burton. EUA, 1982. Int: Michael Keaton, Michele Pfeiffer, Danny De Vito, Christopher Walken. 126'. Una de les millors produccions fantàstiques de tots els temps en què Tim Burton supera l’original i crea un film de terror amb ribets sadomassoquistes.

PREMI

SPACE, ABOVE AND BEYOND. EUA, 1995. Int.: Morgan Weisser, Kristen Cloke, Rodney Rowland, Lanei Chapman. L’any 2063 la raça humana comença a colonitzar altres planetes. De sobte una civilització alienígena hostil ataca les colònies terrestres i amenaça la Terra. Amb aquest argument, la Fox i els productors de X Files han creat un nou èxit de ciència ficció.

GULLIVER'S TRAVELS. Charles Sturridge. Gran Bretanya, 1995. 180'. Int.: Ted Danson, Mary Steenburgen, James Fox, Ned Beatty, Geraldine Chaplin, Edward Fox, John Gielgud, Sashi Kapoor, Kristin Scott Thomas, Omar Sharif, Alfre Woodward, Peter O'Toole. Extraordinària recreació del món de Swift potser en la millor versió de les aventures de Gulliver, que aplega una direcció estilitzada i cuidada (Sturridge va ser el director de Brideshead Revisited) i uns efectes especials excel.lents de la factoria Henson.

TOMORROW MAN. Bill D'Elia. EUA, 1995. 90' aprox. Int.: Julian Sands, Giancarlo Esposito, Craig Wasson. Tomorrow Man combina els elements de dos clàssics de la ciència ficció, l’Ultimatum a la Tierra de Robert Wise i el Terminator de James Cameron. Amb aquests elements i un cuidat disseny de producció, s’aconsegueix una obra d’acció trepidant i alguns graus de romanticisme a càrrec de la patètica figura cibernètica que interpreta Julian Sands.

CULT TV

WHO IS WHO?

Ha arribat el moment de descobrir el món delirant que desenvolupa des de fa més de trenta la sèrie Dr. Who, considerada l’Star Trek britànic. Hem de donar la benvinguda a aquest professor guillat que viatja pel temps des d’una cabina telefònica i s’enfronta a éssers impossibles. S’ofereixen els episodis clàssics interpretats per Willian Hartnell, el primer actor que va encarnar el personatge.

Completem les nostres Who Sessions amb tres llarg metratges:

DR. WHO AND THE DALEKS Gordon Flemyng. Regne Unit, 1965. 85'. Int.: Peter Cushing, Roy Castle, Jennie LInden, Michael Coles. Els Daleks són uns aliens mutants que es mouen a través de plataformes mòbils i que tenen bastanta mala bava, és a dir, criatures que Ed Wood no hagués menyspreat.

DALEKS, INVASION EARTH 2150 AD. Gordon Flemyng. Regne Unit, 1966. 84' Int.: Peter Cushing, Bernard Cribbins, Ray Brooks, Andrew Keir. Seqüela de l’anterior, ara amb els Daleks envaint la Terra en un futur impossible.

DOCTOR WHO. Geoffrey Sax. Regne Unit, 1996. 85'. Int.: Paul McGann, Eric Roberts, Daphne Ashbrook. L’última actualització del personatge, rodada amb tot el luxe per la BBC.

STAR TREK, 30 ANIVERSARI

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges sempre ha estat trekie i vol celebrar els 30 anys de la sèrie amb un homenatge realitzat pels mateixos fans de la nissaga, un film rodat de forma autònoma pels clubs trekies catalans.

LEGENDS, UNA FANTASIA TREK. Fernando Peña. Espanya, 1995. 80'. Int.: Miguel Abadía, Teresa Banús, Cristina Esteban. Al planeta Ixion III una expedició de Klingon allibera una força enorme i poderosa que provoca una crisi que implicarà la nau USS Legend i la mítica Enterprise.

THE BEST X FILES

Sitges s’uneix a aquesta X, al fenomen, a la llegenda, amb un dia marcat per la música d’Snow carregada de notes abductores, un temps per revisar el millor de Mulder i Scully sota el signe de la X, una equació sense resoldre, una incògnita allunyada del nostre trist pensament racional.

S’ofereix una selecció dels millors Expedients X, en versió original i en una sessió maratoniana que durarà tot un dia.

"V", EL DIA DE LA INDEPENDENCIA

Van dominar durant moltes setmanes les nostres tardes de dissabte, amb les seves pèrfides maniobres de política ficció i amenaces apocalíptiques mentre devoraven rates sense pudor. Eren els invasors dels anys 80. V ha aconseguit amb el temps la categoria de sèrie de culte, tant pel seu apreciable nivell tècnic com pel seu ritme admirable.

"V", THE ORIGINAL MINISERIES. Kenneth Johnson. EUA, 1983. Int.: Jane Badler, Marc Singer, Michael Durrell, Faye Grant, Peter Nelson, Andrew Prine y Robert Englund.

THE PRISONER

CULT MOVIES

THX 1138. George Lucas. EUA, 1970. 95'. Int: Robert Duvall, Donald Pleasence, Don Pedro Colley. Un Lucas previ a les guerres estelars, lluny de l’optimisme d’aquells films i proper al món futur del 1984 d’Orwell.

DRAGONSLAYER Matthew Robbins. EUA, 1981. 110'. Int: Peter McNicol, Caitlin Clarke, Ralph Richardson. Una aventura fosca i cruel, amb un drac aterridor i una Edat Mitjana excessivament realista per a un film Disney amb vocació de clàssic.

LIFEFORCE (Edició especial) Tobe Hooper. EUA, 1985. 116’ Int: Steve Railsback, Peter Firth, Frank Finlay, Mathilda May, Patrick Stewart. Nou muntatge d’un dels millor films fantàstics dels 80, mescla hàbil de superproducció i producte amb vocació de sèrie B. Inoblidable la vampira interpretada per Mathilda May i la marxa inicial de Henry Mancini. Basada en la novel.la de Colin Wilson.

THE MANGLER (Director’s Cut) Tobe Hooper. EUA-Sudáfrica, 1994. 106’ Int: Robert Englund, Ted Levine, Daniel Matmor. L’últim treball cinematogràfic de Hooper en versió íntegra, prenent com a base Stephen King i amb Robert Englund com a estrella.

THE 3 WORLDS OF GULLIVER Jack Sher. Regne Unit, 1960. 95’ Int: Kerwin Mathews, Jo Morrow, June Thorburn. Versió de l’obra de Swift de la productora Scheneer per a lluïment dels efectes especials de Harryhausen. Una oportunitat d’or per comparar amb la nova versió d’Sturridge que també ofereix Brigadoon.

SOMETHING WICKED THIS WAY COMES (El carnaval de las tinieblas) Jack Clayton. EUA, 1982. 95'. Int: Jason Robards, Jonathan Pryce, Diane Ladd, Pam Grier. Un dels títols maleïts dels 80, intent sense èxit de la Disney de produir un cinema adult. Jack Clayton va completar amb bon pols la seva trilogia sobre la infància que es completa amb The Innocents i Our Mother’s House. Basada en una novel.la de Ray Bradbury.

DRACULA John Badham. EUA, 1979. 112'. Int: Frank Langella, Laurence OLivier, Donald Pleasence, Kate Nelligan. Una de les millors versions sobre el mític comte Dràcula amb una creació excepcional de Frank Langella i una irònica presència d’Olivier com a Van Helsing.

DEMON SEED (Engendro mecánico) Donald Cammell. EUA, 1977. 95'. Int: Julie Christie, Fritz Weaver, Gerrit Graham. Un dels productes més atípìcs de la ciència ficció dels anys 70, entre la parafernàlia tecnològica de Crichton i el nihilisme d’Arthur C. Clarke.

NATURAL BORN KILLERS: THE DIRECTOR'S CUT Oliver Stone. EUA, 1994. 182'. Int: Woody Harrelson, Juliette Lewis, Robert Downey Jr., Tommy Lee Jones. Presentació de la versió íntegra de l’obra més polèmica dels 90, tot un collage de droga dura cinematogràfica muntat a ritme frenètic i amb una dosi d’agressivitat visual fora de control. Completat amb entrevistes i opinions d’Stone i altres responsables del film.

THE HAUNTING (La casa encantada) Robert Wise. Regne Unit, 1963. 112'. Int: Julie Harris, Claire Bloom, Richard Johnson, Russ Tamblyn. Un dels millors films de fantasmes de la història on Robert Wise es recrea en una mansió de geometria impossible amb secrets horribles dins dels seus murs.

HORROR HOTEL (City of Dead) John Moxey. Regne Unit, 1960. 76'. Int: Patricia Jessel, Christopher Lee,Betta St. John, Dennis Lotis. Un clàssic ocult de la producció britànica del gènere amb una atmosfera més pròpia d’un Mario Bava que de les produccions posteriors realitzades al Regne Unit.

LAST MAN ON EARTH Sidney Salkow. EUA-Itàlia, 1965. 86'. Int: Vincent Price, Franca Bettoia, Emma Danieli, Giacomo Ross-Stuart, Umberto Rau. Molt superior al que se sol dir, Last Man on Earth és una més que correcta adaptació d’una novel.la de Richard Matheson.

VILLAGE OF THE DAMNED Wolf Rilla. Regne Unit, 1960. 77' Int: George Sanders, Barbara Shelley, Martin Stephens, Michael Gwynne. Versió de l’estupenda novel.la de John Wyndham The Midwich Cuckoos que conserva encara un magnetisme considerable, tot i el remake superior realitzat per Carpenter el 1995.

CHILDREN OF THE DAMNED Anton M. Leader. Regne Unit, 1963. 90'. Int: Ian Hendry, Alan Badel, Barbara Ferris, Alfred Burke. Seqüela oblidada de Village of the Damned tot i tenir un interés molt próxim a l’original, amb un clímax final excel.lent a una esglèsia en runes.

WESTWORLD (Almas de metal) Michael Crichton. EUA, 1973 84’. Int: Richard Benjamin, James Brolin y Yul Brinner. Crichton ja va fer un Parc Juràssic poblat de terminators amb sabor a western.

BLUE VELVET. David Lynch. EUA, 1986. 115’. Un viatge cap a l’infern, a partir d’una orella seccionada en un jardí oblidat.

AFTERMATH, Edició especial, Nacho Cerdà. Espanya, 1996 90’. Un nou muntatge del curtmetratge de culte de Cerdà, complementat amb un saborós "Making of".

ELS 5 FAUSTS DE MURNAU, Luciano Berriatúa. Espanya, 1995, 55’. Luciano Berriatúa s’ ha convertit en el màxim especialista en Murnau, com ho demostra la còpia de Faust restaurada per ell que es pot veure en el Festival. Al voltant d’aquest treball, Luciano va construir una curiosa recopilació dels diferents Fausts que ha trobat.

LA DAMA DEL BOSQUE, Luciano Berriatúa, Espanya, 1988, 23’.

EL HOMBRE DE PALO, Luciano Berriatúa, Espanya, 1989, 14’.

Dos dels primers treballs de Luciano Berriatúa.

INÈDITS

HABIT, Larry Fessenden, EUA, 1995. 118’.

THE SANDMAN, Nico Hoffman, Alemanya, 1996. Un programa d’entrevistes de la televisió posa en contacte una jove periodista amb un perillós escriptor que ha comès més d’un assassinat. Una ocasió de veure l’actor Götz George en un paper no massa allunyat del que fa a Der Totmacher, pel·lícula seleccionada a Seven Chances.

CANNIBAL! THE MUSICAL, Trey Parker, EUA 1996. Aquesta és la veritable història d l’únic caníbal conegut de la historia d’Estats Units. Se la pot definir com un musical en el que Oklahoma es troba amb Bloodsucking Freaks, servit per tots vostès per la Troma Company.

TOAST WITH THE GODS, Eric Magun i Latino Pellegrini, EUA 1995. 93’. Lliure interpretació del mite d’Ulises. Seattle és una Itaca contemporània i Toast, un Ulises de color casat amb una Penélope blanca. El seu viatge durarà 24 hores i acabarà en un bany de sang. Primer premi del Festival de Figueira da Foz.

BUGGED!, Ronald K. Armstrong, EUA 1996. Uns "caçafantasmes" de sèrie B lluitant contra una invasió d’insectes que només Troma podia concebre.

L’ OBRA DE DANIEL CIPRÌ I FRANCO MARESCO, Itàlia, 1992-1996. Un dels descobriments del festival d’enguany és la pel·lícula Lo Zio di Brooklyn dels sicilians Ciprì i Maresco. Brigadoon ofereix l’oportunitat de conèixer els treballs anteriors d’aquesta insòlita parella de creadors, programant una selecció dels seus curts realitzats per televisió.

THE BURNING MOON, Olaf Itteenbach. Alemanya, 100’. Presentació i descobriment de Jörg Buttgereit, Olaf Itteenbach es revela com un avantatjat alumne del mestre del gore alemany que aquest any ens acompanya com a membre del jurat

ÚLTIMA GENERACIÓ ESPANYOLS 1

Pulp Ration, José María Benitez, 1996. Int.: Gustavo Salmerón, Pilar Castro. Creuament de Pulp Fiction i Asesinos natos, amb unes gotes de costumisme madrileny.

Crawzililla, Alberto de la Hoz, 1996 Int.: Diego Quemada, Marta Wazinger. El malvat monstre Crawzililla continua la seva onada de crims imparable.

A Men, Roberto Díaz Gomar, 1996 Int.: José Martínez Escamilla, Wilson Mendes. El naixement de la Humanitat -Adam- i el seu enfrontament d’Amor amb el Creador. Amor i Mort.

Psycho-lettes, Pedro Temboury, 1996 Int.: Carolina Cruz, Victoria Mateos, Mavi Tienda, Mamen Lobo, Natalia Roig. La venjança de les psycho-lettes serà tremenda. Cap home no se salvarà de la seva psico-castració.

Cinco pies y un solo deseo, Günter Schwaiger, Espanya - Àustria, 1996. En un desert es creuen els camins de tres pàries. Tenen una cosa en comú.

Amor digital, Ramón Margareto, 1996. Int.: Cayetana Guillén Cuervo, Miguel Bosé. Esmeralda, una jove solitària, s’ enamora de Cinc-Cinc, un sorprenent caixer automàtic.

Mustek, Jorge Sánchez Cabezudo, 1996. Int.: Jorge Sánchez Cabezudo, Grojo. Leo K Torna a casa per la nit. Es tard i decideix agafar una drecera per un túnel. El que no sap és que en el seu interior algú l’ espera.

Hijomoto Versus Zombis Radioactius, Manuel Romo, 1993. Int.: Alfonso Berruezo, Txema Millán. Primera tramesa d’ una nissaga amb futur. Hijomoto s’enfronta als mutants cervesers.

Hijomoto 2: L’ atac de les hordes sodomites, Manuel Romo, 1996. Int. Ricardo Salas, Txema Millán. Hijomoto torna del seu retir per salvar la ciutat d’ una invasió de yuppies encorbatats.

¿Quién te pides?

Amparo vuelve de la tumba, Miguel Angel García, 1996.

Dia de cobro, Miguel Angel García, 1996.

ÚLTIMA GENERACIÓ ESTRANGERS

UFOS 4893, Stefen Clafen, Alemanya, 1995. Int.: Achim Krüger, Stefan Sasse. El periodista alemany, Bob Fleischman viatja a Europa per investigar sobre els ovnis i els seus testimonis. Però haurà de parar compte amb qui es troba en el seu camí.

Redröm, Antonia Baehr, Alemanya, 1996. Int.: Philipp Schenker, Mena Zeman. Un home en una cuina intenta llegir un llibre i menjar una sopa. Les dues coses son difícils de compaginar.

La última cena, Daniel de la Vega, Argentina, 1996. La visita de la mort converteix en una malson d’ horror la vida d’ una dona reclosa a la seva pròpia llar.

Una suerte de galleta, Carlos Sama, Mèxic 1996. Una jove descobreix en las galetes de la sort d’ un restaurant xinès un món que no podia imaginar.

Leo´s friends, Reto Caffi & Tom Traber, Alemanya, 1996. Int.: Ernst Sigrist, Eva-Leda Helmy. Leo es un home tan solitari que ha après a parlar amb els seus mobles i utensilis. Els amics són una cadira, una taula i una tassa. Ells l’ escolten i el consolen, per això, quan una nit Leo arriba amb una noia, se senten traïts.

Bits and Pieces, Simon Kalebe, Austràlia, 1996. Int.: Jeremy Callaghan, Drayton Morley. Un film que ens parla d’ un home normal, embolicat en una situació anormal.

Hoch zeit, Paul Poet, Alemanya, 1996.

Mein pappi, Jörg Butgereit, Alemanya, 1995.

Folio Olio, Pekka Jokinen, Finlàndia, 1996.

Tierisch, Svend Stein-Angel, Àustria, 1995.

The Prodigal Son, Chris M. Mitchell, Holanda, 1995. Int.: Roy Ward, William Sutton. Un jove que exerceix la prostitució accepta anar a casa d’ un home. Quan està al llit s’adona que mai no hauria hagut d’anar a aquella casa.

ÚLTIMA GENERACIÓ ESPANYOLS 2

Windows, Jacint Fornols, Jaume Ridorsa, 1996. Int. Àlex Gorina. Els marcians poden estar molt més aprop del que ens pensàvem.

El mensaje de Acacio, Eduardo Laplaza, 1996 Int.: Xavier Capdet, Pere Olivella. Un homenatge al gènere de terror i aventures de la sèrie B amb un home creat artificialment amb un missatge revolucionari.

Feliz quien toma a sus hijitos para romperles el cráneo con piedras, José Manuel Vara, 1996. Int.: José Manuel Vara, María Antonia Vizcarra. Marcat per una traumàtica infància, el protagonista s’ endinsa en un camí marcat per assassinats injustificats, tortures, estranys rituals i una vida laboral que es desenvolupa dins les entranyes d’ un tètric escorxador.

Norsatum, Jordi Jaén, 1996. Quan no volem enfrontar-nos amb la realitat, ens busquem un doble. Això és el que passa quan aquests dobles s’ apoderen de les nostres vides.

El ángel de mármol, Pablo Malo, 1995 Int.: Iñaki Etxeberria, Paca López, Ana Miranda. Primer curtmetratge d’ un jove realitzador donostiarra conegut pels seus treballs en vídeo. Aquest film utilitza un tema d’ alè gòtic per teixir un malson tenebrós d’ alt poder pertorbador".

FANTASY PINK

Una franja de Brigadoon dedicada al fantàstic gai, amb clàssics d’ Anger, Genet o Kemp.

PINK NARCISSUS, EUA, 1971. Anònim. Int: Jim Bidgood. 64'. Un deliri d’estètica i pretensions gai voluntàriament kirsch i provocador.

ESPECIAL KENNETH ANGER. Col·lecció de curts del mític realitzador, entre els quals destaquen Fireworks (1947), Rabbit's Moon (1950), Kustom Kar Kommandos (1965) i Lucifer Rising (1980).

UN CHANT D'AMOUR. França, 1950. De Jean Genet. 25'. Un clàssic del cine gai en el marc d’ una presó.

LOOKING FOR LANGSTON Regne Unit, 1988. d’ Isaac Julien. 45' Un homenatge al poeta de color gai Langston Hughes.

FLAMES OF PASSION. Regne Unit, 1989. De Richard Kwietnioswski. 18'. Una trobada ocasional provoca tota una passió rosa.

A MIDSUMMER NIGHT'S DREAM. Espanya-Gran Bretanya, 1984. De Celestino Colorado. 85'. Lindsay Kemp arropa amb intrigant erotisme el clàssic de Shakespeare.

TOTALLY F***ED UP, Gregg Araki, EUA 1993. 88’.

Inici| Pàgina Principal | Sitges | Ajuntament

Patronat de Turisme | Sitges Teatre Internacional

© 1997, Ajuntament de Sitges