THE SPANISH FANTASY PICTURES SHOW

La retrospectiva d’enguany és el complement lògic a UN SEGLE FANTÀSTIC, i la nostra particular prolongació de la celebració del Centenari del cinema. Com ja vam explicar en una nota anterior, hem buscat les pel.lícules que ens semblen més fantàstiques, deixant de banda les que només apareixen als llibres i les que es conserven als arxius com espècies protegides. THE SPANISH FANTASY PICTURES SHOW abasta des del 1929 fins a finals dels 80. Els títols estan repartits de forma no gaire equilibrada al llarg de la història, amb poca presència del fantàstic fins als anys 50, compensada als 60 i 70. Hem decidit deixar fora les produccions més recents, prou conegudes pel públic, per poder mostrar títols més significatius anteriors. El resultat ha estat una retrospectiva que als ortodoxos de la historiografia cinematogràfica podrà semblar-los una mica heterodoxa, però que intenta reunir exemples de totes les famílies del gènere a Espanya. La llista completa de la retrospectiva és:

EL SEXTO SENTIDO, Nemesio Sobrevila, 1929. Int: Antoñita Fernández, Enrique Durán, Eusebio Fernández Ardavín. El primer exemple de cinema d´avantguarda a Espanya, aquest film és una reivindicació de la llibertat del cinema com a llenguatge.

UNA DE MIEDO, Eduardo Maroto, 1934. Maroto va dirigir tres divertits curts metratges amb guions de Miguel Mihura. Pel seu surrealisme absolut, qualsevol dels tres podria estar en aquesta selecció, però hem triat aquest per ser el més proper al gènere.

DE L´AULA A LA FAULA, Evarist Moliné, 1936. Curiós film amateur rodat al Vallès en plena República. L’aula és la Universitat i les seves classes de prehistòria. La faula és una aventura amb dinosauri-drac inclòs als voltans de La Mola. Una raresa a descobrir.

EL BAILARÍN Y EL TRABAJADOR, Luis Marquina, 1936. Int: Ana María Custodia, Roberto Rey, Pepe Isbert. El musical és un gènere fantàstic? Pensem que sí. Per això aquesta pel.lícula, lliure adaptació d’una comèdia de Benavente que posa al dia la faula de la Cigala i la Formiga, entra de ple en aquest cicle.

NOCHE FANTÁSTICA, Luis Marquina, 1943. Int: Carlos Muñoz, Isabel de Pomés, Fernando Fernán Gómez. Un tren s’esgarria a la nit. Els passatgers es refugien en un petit hotel. Una estranya comtessa els sedueix. Misteri i romanticisme.

EL CRIMEN DE LA CALLE DE BORDADORES, Edgar Neville. 1946. Int: Mary Delgado, Manuel Luna, Julia Lajos. Exemple de cinema d’intriga, amb crim inclòs, ambientat al Madrid de principis de segle. Un dels treballs més curiosos de l’autor més personal del cinema espanyol.

LA SIRENA NEGRA, Carlos Serrano de Osma, 1947. Int:Fernando Fernán Gómez, Isabel de Pomés, María Asquerino. Tercera pel.lícula d’un director a descobrir per la seva capacitat de crear mons delirantment romàntics.

EL HUÉSPED DE LAS TINIEBLAS, Antonio del Amo, 1948. Int: Carlos Muñoz, Pastora Peña, Tomás Blanco.L’interessant guió de Manuel Mur Oti sobre la vida del poeta Gustavo Adolfo Bécquer va trobar en els fantàstics decorats de Burman l’escenari ideal per als seus malsons.

LA CORONA NEGRA, Luis Saslavsky, 1950. Int: María Félix, Rossano Brazzi. Una història de Cocteau, escrita per Miguel Mihura, interpretada per Maria Félix. Una raresa a no perdre’s.

PARSIFAL, Daniel Mangrané, Carlos Serrano de Osma, 1951. Int: Ludmila Tcherina, Gustavo Rojo, Félix de Pomés. Lliurement inspirada en les llegendes del Sant Graal, Parsifal neix d’una doble devoció: a la música de Wagner i a la muntanya de Montserrat. Un dels films més estranys de la història del cinema espanyol.

LAS AVENTURAS DE TAXI KEY, Juan Fortuny, 1959. Int: Ricardo Palmerola, Inés Alma "Un justicier radiofònic rodejat de psicotronies paranormals. Com Expediente X però en ràdio" (M.Ordoñez).

DIFERENTE, Alfredo Alaria i Luis María Delgado, 1961. Int: Alfredo Alaria, Sandra Lebrocq, Manuel Monroy, Julia Gutiérrez Caba, Mara Laso, Gracita Morales. Obra personal i absoluta del ballarí i coreògraf Alfredo Alaria, aquesta fantasia gai és un musical fantàstic, un dels escassos exemples de creuament de gèneres en el cinema espanyol.

GRITOS EN LA NOCHE, Jesús Franco, 1961. Int: Conrado San Martín, Diana Lorys, Howard Vernon. "El primer film de terror, rigorosament parlant, realitzat a Espanya i una obra mestra total i absoluta" (C.Aguilar).

LA HORA INCÓGNITA, Mariano Ozores, 1963. Int: Emma Penella, Carlos Estrada. Un dels pocs exemples de cinema apocalíptic fet a Espanya. Els darrers minuts abans de la fí del món en un film que Ozores es va prendre seriosament.

LA LLAMADA, Javier Setó, 1965. Int: Emilio Gutiérrez Caba, Carlos Lemos, Dianik Zurakowska. Estrany film d’un romanticisme exacerbat , una raresa en el seu temps que roman pràcticament inèdita.

EL SONIDO DE LA MUERTE, José Antonio Nieves Conde, 1965. Int: Arturo Fernández, Soledad Miranda. Exòtica producció americana dirigida i interpretada per un equip espanyol, amb un monstre antediluvià en una illa grega. Una sèrie B insòlita en la nostra producció.

TERROR EN EL ESPACIO, Mario Bava. Itàlia-Espanya, 1965. Int: Barry Sullivan, Ángel Aranda. Ciència-ficció a la italiana, un grup d’astronautes es perden en un planeta amenaçat. Un antecedent local d’Alien. Imprescindible.

EL AMOR BRUJO, Rovira-Beleta, 1967. Int: Antonio Gades, La Polaca. Un musical fantàstic amb amors impossibles, música de Falla i el flamenc com a element narratiu.

LA MARCA DEL HOMBRE LOBO, Enrique Eguiluz, 1968. Int: Paul Naschy, Dianik Zurakowska, Rossana Yanni. Primera aparició del nostre home llop local. La ingenuïtat de les pel.lícules de la Universal i l’erotisme de les de la Hammer s’encreuen amb elements purament nacionals en el primer capítol del que seria una llarga filmografia.

EL EXTRAÑO CASO DEL DOCTOR FAUSTO, Gonzalo Suárez, 1969. Int: Gonzalo Suárez, Teresa Gimpera, Emma Cohen. Personal aproximació al mite de Faust a través de la mirada d’un dels directors espanyols més inclassificables.

LA RESIDENCIA, Narciso Ibáñez Serrador, 1969. Int: Lili Palmer, John Moulder Brown, Cristina Galbó. Terror gòtic en un colegi de senyoretes. Esglai i "destape" en un film d´una factura superior a la mitjana del cinema espanyol de l’època.

EL CONDE DRÁCULA, Jesús Franco. Espanya i multitud de països més, 1969. Int: Christopher Lee, Herbert Lom, Klaus Kinski, Soledad Miranda. Sense cap dubte, el Dràcula més fidel que s’ha fet mai a Espanya. Actuacions antològiques de Kinski, Lee i la malaguanyada Soledad Miranda. Un dels millors films del prolífic Jesús Franco.

VAMPIR-CUADECUC, Pere Portabella, 1970. Int: Christopher Lee. Original i personal "making of avant la lettre" que Portabella va realitzar durant el rodatge d’El Conde Drácula de Jesús Franco. Reflexió sobre el gènere tant com experiment fantàstic, és un dels films més interessants que ha donat el cinema espanyol.

AOOM, Gonzalo Suárez, 1970. Int: Lex Barker, Romy. Una de les "pel.lícules de ferro" de Gonzalo Suárez, segurament el més excèntric dels nostres directors, que mai no va arribar a estrenar-se.

LIBERXINA 90, Carlos Durán, 1970. Int: Serena Vergano, Romy. Dins de l’experimentalisme de l´Escola de Barcelona, Durán va intentar fer un cinema de política-ficció. L’època va fer que Liberxina 90 es convertís en un film maleït a revisar amb ulls contemporanis al títol.

EL BOSQUE DEL LOBO, Pedro Olea, 1970. Int: José Luis López Vázquez, Amparo Soler Leal, Alfredo Mayo. Aquesta aproximació gallega al mite de l’home llop és una de les millors pel.lícules espanyoles del cinema fantàstic.

LA NOCHE DE WALPURGIS, León Klimovsky 1970 Int: Paul Naschy, Patty Shepard. L’home llop nacional contra una vampiressa amb accent anglès. Un monjo maleït, una aparició especial del Diable, en conjunt un dels exemples més representatius del gènere "made in Spain".

PASTEL DE SANGRE, Josep María Vallés, Francesc Bellmunt, Emilio Martínez Lázaro, Jaime Chávarri, 1971. Int: Eusebio Poncela, Julián Ugarte, Charo López, Marisa Paredes, Carlos Otero, Luis Ciges. Debut de futurs famosos directors en un experiment fantàstic amb un resultat desigual, però amb un atractiu morbós.

LA NOCHE DEL TERROR CIEGO, Amando de Ossorio, 1972. Int: Lone Fleming, Helen Harp. Primera aparició dels Cavallers d’Ossorio en un conte de terror que va donar origen a una mini-nissaga de cadàvers ambulants.

PÁNICO EN EL TRANSIBERIANO, Eugenio Martín, 1972. Int: Christopher Lee, Peter Cushing, Telly Savalas. Interessant pel.lícula de terror amb alien, diable, herois i trens que gairebé podria passar per un producte de la Hammer.

CEREMONIA SANGRIENTA, Jorge Grau, 1972. Int: Lucía Bosé, Espartaco Santoni, Ewa Aulin. Un dels clàssics del cinema fantàstic espanyol, basat en el personatge de la marquesa Erzebeth Bathory i els seus horribles banys de sang verge.

EL GRAN AMOR DEL CONDE DRÁCULA, Javier Aguirre, 1972. Int: Paul Naschy, Haydee Politoff, Rossana Yanni. Típica història de vampirs ambientada en un sanatori on Dràcula intenta ressuscitar la seva filla. Un deliri molt de l’època.

EL ESPÍRITU DE LA COLMENA, Víctor Erice, 1973. Int: Fernando Fernán Gómez, Teresa Gimpera, Ana Torrent. La millor pel.lícula fantàstica del cinema espanyol, per a molts simplement la millor pel.lícula del cinema espanyol. En tot cas, la millor aproximació al mite de Frankenstein que s´ha fet.

NO PROFANAR EL SUEÑO DE LOS MUERTOS, Jorge Grau, 1974. Int: Cristina Galbó, Arthur Kennedy. Primera pel.lícula ecologista amb argument de morts vivents. Una de les millors del seu director.

DUERME, DUERME, MI AMOR. Francisco Regueiro, 1974. Int: José Luis López Vázquez, María José Alfonso. Comèdia negra i inclassificable en què el característic humor del director frega els límits de crueltat i ironia propis de la famosa revista "La Codorniz".

LA CRUZ DEL DIABLO, John Gilling, 1975. Int: Carmen Sevilla, Ramiro Oliveros, Adolfo Marsillach. El món màgic i romàntic de Bécquer en una pel.lícula que no va arribar a satisfer les expectatives que havia despertat.

BRUJA MÁS QUE BRUJA, Fernando Fernan Gómez, 1976. Int: Fernando Fernan Gómez, Emma Cohen. Paròdia sarsuelera rural i fantàstica, un dels films més desconeguts i delirants d’un director gens desconegut però sí molt delirant.

GULLIVER, Alfonso Ungría. Int: Fernando Fernan Gómez, Africa Pratt, 1977. Els viatges de Gulliver en versió hispana amb alguna influència dels nans alemanys de Herzog. Gulliver no ha estat mai tan humà.

IN MEMORIAM, Enrique Brasó, 1977. Int: Geraldine Chaplin, José Luis Gómez. L’únic film dirigit per Enrique Brasó, inspirat en un relat d’Alfonso Bioy Casares, explica una fantàstica història d’amor en diferents temps.

MARAVILLAS, Manuel Gutiérrez Aragón, 1980. Int: Fernando Fernán Gómez, Cristina Marcos. Un conte màgic amb joia, príncep i princesa al Madrid contemporani. La pel.lícula que va descobrir Cristina Marcos.

CON EL CULO AL AIRE, Carles Mira, 1980. Int: Ovidi Montllor, Eva León, María José Arenós, Joan Monleón. Carles Mira ha estat el representant més genuí de l’humor fallero valencià. Ja sigui en ficcions històriques o en bogeries rockeres, com la d’aquesta pel.lícula, les seves històries surreals plenes d’un humor escatològicament mediterrani són una representació fidel d’una forma molt espanyola d’entendre el món.

EL CABALLERO DEL DRAGÓN, Fernando Colomo, 1985. Int: Miguel Bosé, Harvey Keitel, Klaus Kinski, Fernando Rey. Un dels pocs exemples de cinema fantàstic que barreja ciència-ficció i Edat Mitjana. Un film a revisar amb atenció, pot ser una sorpresa.

LA NOCHE DE LA IRA, Javier Elorrieta, 1985. Int: Patxi Adión, Beatriz Elorieta, Terele Pávez. Un encreuament entre El malvat Zaroff i el Peckinpah més terminal, amb Mad Doctor inclòs.

TRAS EL CRISTAL, Agustí Villaronga, 1985. Int: Marisa Paredes. La millor pel.lícula de Villaronga transcorre en una casa que té maldat i morbositat a parts iguals. Esplèndida interpretació de Marisa Paredes.

MÉS ENLLÀ DE LA PASSIÓ, Jesús Garay, 1986. Int: Patricia Adriani, Juanjo Puigcorbé. Garay construeix un film inquietant de sons i silencis, d’imatges en vídeo i transgressions. Història d’amor a tres bandes amb una Patricia Adriani fascinant.

MERLÍN, Udolfo Arrieta, 1990. Int: Clara Sanchís, Javier Grandes. Delirant versió dels Cavallers de la Taula Rodona en un castell impossible, amb una Ginebra preciosa. Cal esmentar l’acurada fotografia de Gormezano.

Inici| Pàgina Principal | Sitges | Ajuntament

Patronat de Turisme | Sitges Teatre Internacional

© 1997, Ajuntament de Sitges