ERMO, Zhou Xiaowen. Xina 1994. La vida quotidiana a la la Xina d’ara mateix no és precisament fàcil. Sexe i diners, dos temes tabú a la Xina d’avui i d’ahir que Xiaowen mostra sense cap condescendència.

DER TOTMACHER, Romuald Karmakar. Alemanya 1995. El cas criminal que va inspirar M de Fritz Lang en un film que omple d’horror només amb la paraula. Fascinant i terrible, un repte per a l’espectador. Premi d’interpretació a Venècia per al seu actor principal, Götz George.

A COMÉDIA DE DEUS, Joao César Monteiro. Portugal 1995. Divina comèdia de perversions i gelats on els sabors es barregen en una història deliciosa protagonitzada per Joao de Deus.

JLG/JLG AUTOPORTRAIT DE DÉCEMBRE, J.L.Godard. França 1994. Un autorretrat que no té res de biogràfic, paisatge exterior i interior d’un dels creadors més lúcid d’aquest final de segle.

KIDS RETURN, Takeshi Kitano. Japó 1996. Última pel.lícula d’un vell conegut del Festival. Yakuzas i adolescents, boxejadors i restaurants. És difícil fer-se adult en una societat com la japonesa. Kitano ho sap però, igual que els seus personatges, ha sabut superar les proves més dures.

MABOROSI NO HIKARI, Hirokazu Kore-Eda. Japó 1995. Angelopoulos i Ozu com a referents d’una pel.lícula que parla del temps, de la soledat, de l’amor i de la mort. La bellesa del paisatge en una pintura oriental.

OKAERI, Makoto Shinozaki. Japó 1995. Un malson de la vida quotidiana. La conspiració universal contra una dona. Un marit que intenta salvar-la, però ¿de què? Premi de la crítica a l’últim festival de Montreal.

Inici| Pàgina Principal | Sitges | Ajuntament

Patronat de Turisme | Sitges Teatre Internacional

© 1997, Ajuntament de Sitges