SITGES’97: Festival Internacional de Cinema de Catalunya

Programació

 

 

 

99.9, Agustí Villaronga, Espanya 1997. Lara (María Barranco), la locutora d’un programa de ràdio sobre fenòmens paranormals, investiga la mort sospitosa del pare del seu fill. Es troba en un món ple de secrets, una atmosfera enrarida i una inquietant sensació de perill. Terele Pávez i Ruth Gabriel l’acompanyen en l’últim film del sempre sorprenent director mallorquí.

Die Totale Therapie, Christian Frosch, Àustria 1996. Nou persones participen en una teràpia de grup en una mansió aïllada. Al cap d’uns dies el terapeuta és assassinat i la psicoteràpia esdevé terror salvatge en multiplicació incontrolable.

Freeway, Matthew Bright, EUA 1996. Una adolescent d’una família desestructurada (Reese Whitterspoon) fuig de casa per anar a viure amb la seva àvia. Kiefer Sutherland la recull quan se li espatlla el cotxe. Comença un viatge de malson per a la nostra caputxeta vermella.

Gattaca, Andrew Niccol, EUA 1997. En un futur no pas tan llunyà, els viatges a l’espai són la norma. Però no tothom pot fer-los. Ethan Hawke, un jove amb problemes de salut, suplanta un antic atleta (Jude Law) per poder-hi anar. Malgrat el rígid control d’una societat totalitària, encara hi ha espai per a l’amor amb Uma Thurman.

Hosszú Alkony (Long Twilight), Attila Janisch, Hongria 1997. Una viatgera es troba sola al mig del paisatge de malson del seu passat en plena nit. Una nit plena de misteris i sorpreses. Què és real? Què és somniat?

Il Principe di Homburg, Marco Bellocchio, Itàlia 1997. Adaptació del drama romàntic de Heinrich von Kleist, que narra la història de Homburg, un general condemnat a mort pel seu pare per haver iniciat un atac victoriós abans d’hora. Homburg es contempla a si mateix des de la mort en una atmosfera màgica i irreal.

Kissed, Lynne Stopkewich, Canadà 1996. Una torbadora història d’amor prohibit i secret, que tracta un dels darrers tabús de la nostra societat: la necrofília. Amor, sexe i mort des del punt de vista d’una noia aparentment ingènua.

Lawn Dogs, John Duigan, Gran Bretanya 1997. L’amistat entre una nena solitària i fantasiosa de deu anys d’un suburbi benestant, fascinada per les històries de por de Baba Yaga, i el jardiner del seu barri, un jove de vint-i-un anys, alarma els pares, que assetgen el jove. Una història amb elements màgics del director de The Journey of August King i el productor de Cuatro Bodas y un Funeral.

Memorias del ángel caído, Fernando Cámara i David Alonso, Espanya 1997. Una opera prima entre el terror sacríleg i el thriller. La mort massiva de feligresos en una parròquia fa sospitar la policia que es tracta d’una secta destructiva. Però quan ressuciten, un capellà en crisi personal vol esbrinar què ha passat. Amb Santiago Ramos, Juan Echanove, José Luis López Vázquez, Héctor Alterio i Emilio Gutiérrez -Caba.

Mimic, Guillermo del Toro, EUA 1997. El director de Cronos torna a Sitges amb una de les pel.lícules més esperades de la temporada. Tot comença quan la Dra. Susan Tyler (Mira Sorvino) crea uns insectes per combatre una epidèmia mortal que amenaça Nova York. Però tres anys després d’haver-los abandonat a les clavegueres la natura contraataca. Un film gòtic de ciència ficció, que farà saltar els espectadors de la butaca. INAUGURACIÓ

Nowhere, Gregg Araki, EUA 1997. Com un episodi de Beverly Hills: sensación de vivir passat per al.lucinògens. Un dia en la vida d’un adolescent de Los Angeles i els seus amics. Un cocktail de teleevangelistes, rentats de cervell, parties amb èxtasi, vampirs i marcians. El tercer lliurament de la Teen Apocalypse.

Pequeños Milagros, Eliseo Subiela, Argentina 1997. La darrera fantasia romàntica del director argentí. Segons ell, un conte per a adults ferits i espantats, a través dels ulls d’una noia introvertida i amb una vida força gris que es refugia en els seus somnis i només busca una mica d’amor..

Photographing Fairies, Nick Willing, Gran Bretanya 1997. Hi ha vida després de la mort? Hi ha altres realitats? Un fotògraf que s’ha especialitzat a incloure familiars morts als retrats després de la I Guerra Mundial, i s’ha enfrontat als espiritualistes, investiga el cas d’una dona que retrata fades. El seu marit, un reverend (Ben Kingsley) imposarà el costat racional i es desencadenarà una tragèdia.

R.I.P. Rest in Pieces, Robert-Adrian Pejo, Àustria 1997. Una anàlisi de l’obra de l’artista d’avantguarda Joe Coleman, que practica del Shock Art a la Bloody Performance. Una obra íntimament lligada a la ciutat de Nova York i les seves misèries, i a les idees radicals i nihilistes de l’artista. Un docudrama gore del director de Der Weg nach Eden, presentada a Sitges el 96.

Retroactive, Louis Morneau, EUA 1997. Una dona que ha estat testimoni presencial d’un assassinat al bell mig del desert de Texas i fuig de l’assassí, es refugia en un bunker on es fan experiments de viatges al passat. Però realment es pot canviar el passat? James Belushi i Kylie Travies són els protagonistes d’aquest thriller de ciència-ficció.

Spawn, Mark Dippé, EUA 1997. El superagent Al Simmons és assassinat pels seus col.legues corruptes i torna a la terra cinc anys després amb poders sobrenaturals per venjar-se’n gràcies a un pacte amb el diable. Basada en el còmic del mateix nom de Todd McFarlane, és un dels grans èxits de l’estiu als Estats Units.

Touch, Paul Schrader, EUA 1997. Juvenal, un antic frare, té un do: sanar malalts. Ben aviat un grup d’arribistes i fanàtics l’envolten. Una faula còmica amb Bridget Fonda, Christopher Walken, Tom Arnold, i Skeet Ulrich (Scream).

Tren de Sombras, José Luis Guerin, Espanya 1997. Després de la seva estrena al Festival de Cannes, el film arriba a les pantalles de Sitges. És aparentment la recuperació de l’obra d’un advocat parisenc i cineasta aficionat que morí el 1930, però sobretot es tracta d’una reflexió sobre el cinema com a art, llum, poesia i somni.

The Ugly, Scott Reynolds, Nova Zelanda 1997. Simon, un assassí, és entrevistat per Karen, una psicòloga que vol demostrar que s’ha curat. Les entrevistes esdevenen un terrorífic viatge al passat.

Yume no Ginga (Labyrinth of Dreams) Sogo Ishii, Japó 1997. L’estranya i torbadora relació d’atracció i rebuig entre una guia i un conductor d’autobús. La noia sospita que el conductor és culpable de la mort d’una amiga seva que també treballava de guia...

Wishmaster, Robert Kutzman. EUA, 1997. Després de segles d’empresonament, un poder diabòlic torna a la terra. Produïda pel mestre del terror Wes Craven i protagonitzada per Robert "Freddy" Englund

CURTMETRATGES A COMPETICIÓ

Capricciosa, Joachim Bode. Alemanya, 1997

Fake!, Sebastian Peterson, Alemanya, 1997.

House Taken Over, Liz Hughes. Austràlia, 1997

How Wings are Attached to the Backs of Angels, Craig Welch, Canadà, 1996.

Isle of Dogs, M. McGuchan i S. Faithfull, Gran Bretanya, 1996.

Die Lebende Bombe, Walter Feistle. Alemanya / Suïssa, 1996

La Malédiction du Doktor Schnitzel, Eric Figon, Bèlgica, 1997

Oedipus, Fernando de Felipe. Espanya, 1997

La Salla, Richard Condie. Canadà, 1996

Solo en la Buhardilla, Miguel Ángel Rodríguez de Cía. Espanya, 1997

LLARGMETRATGES FINALISTES AL PREMI MÉLIÈS D’OR

Darklands, Julian Richards, Regne Unit 1996. Un periodista que investiga una misteriosa mort al Gal.les profund, es veu atrapat de la mà d’una atractiva jove, per un grup que practica cultes druïdes pre-cristians. Méliès de Plata al Fantasporto.

Jakten Pa Nyresteinen (Chasing the Kidneystone), Vibeke Idsöe, Noruega 1996. Simon s’introdueix al cos del seu avi per destruir-li la pedra del ronyó i tornar-li la salut. Durant el seu viatge coneixerà els habitants del cos humà, una multitud de criatures bones i dolentes, i fins i tot s’enamorarà d’un glòbul vermell. Méliès de Plata al Fantafestival Roma.

Tesis, Alejandro Amenábar, Espanya 1996. Ángela, una estudiant de Ciències de la Informació, vol fer una tesi sobre snuff-movies. La pel.lícula revelació a Espanya de 1996. Méliès de Plata al Brussels International Festival of Fantasy, Thriller & Science Fiction Films.

 

Chasing Amy, Kevin Smith, EUA 1997. Holden i Banky són dos amics inseparables que, a més, treballen junts com a dibuixants de còmic. Un bon dia Amy apareix a les seves vides. S’enamoraran tots dos d’ella? Interferirà a l’amistat dels dos nois?

Cosmos, Jennifer Alleyn, Manon Briand, Marie-Julie Dallaire, Arto Paragamian, André Turpin i Denis Villeneuve, Canadà 1997. La vida moderna a la jungla urbana. Sis històries dirigides per sis directors, el nexe de les quals és Cosmos, un taxista grec que ens porta a l’univers dels seus clients.

For Ever Mozart, Jean-Luc Godard. França / Suïssa, 1996. Quatre pel.lícules que no són necessàriament una o la personal aproximació del director de À bout de souffle a la convulsa societat actual i al drama de Sarajevo

Happy Together (Cheun Gwong Tsa Sit), Wong Kar-wai, Hong Kong 1997. Lai Yiu-fai (Tony Leung), i Ho Po-wing (Leslie Cheung) eren feliços quan van arribar a Argentina. Però un bon dia les coses es van començar a espatllar. I quan la relació s’acaba, cada individu té una manera de torturar-se sentimentalment i evolucionar. Un podrà tornar a Hong Kong. L’altre no.

Heaven’s Burning, Craig Lahiff, Austràlia 1997. Midori (Youki Koudoh), en viatge de noces a Sidney, simula el seu segrest. Però és segrestada de debò en un atracament. Els atracadors s’enfronten a causa d’ella i inicien una persecució sense treva per Austràlia.

Jerusalem, Bille August, Suècia 1996. Gertrud i Ingmar estan molt enamorats, però un predicador que arriba al seu poble amenaça el seu amor amb la promesa d’un paradís terrenal a Jerusalem. Gran part dels habitants hi emigren, però la comunitat cristiana a què s’incorporen no és el que s’esperaven.

Knockin’ on Heaven’s Door, Thomas Jahn, Alemanya 1997. Una road-movie d’estètica kitsch plena d’humor negre protagonitzada per dos malalts terminals en un cotxe robat. Un d’ells no havia vist mai el mar. Una comèdia que ha tingut un gran èxit de públic al seu país.

Liar, Josh and Jonas Pate, EUA 1997. Un thriller psicològic a l’entorn de l’assassinat d’una prostituta. Un ric sospitós, dos policies i un detector de mentides. Una trama on ningú no és el que afirma ser i una atmosfera opressiva i angoixant. Tim Roth, Chris Penn, Michael Rooker, Renee Zellweger i Rosanna Arquette donen vida als obscurs personatges. CLAUSURA

Normal Life, John McNaughton, EUA 1996. El director de Henry:Retrato de un asesino destrossa el somni americà. És la història d’una parella profundament enamorada, Luke Perry i Ashley Judd, que només volen una vida normal, però que han de delinquir per aconseguir-la.

Notes from Underground, Gary Walkow, EUA 1995. Basada en un relat de Dostoievsky. Un home confessa davant d’una càmera de vídeo el seu descens als inferns. Violència emocional i l’horror quotidià protagonitzat per Henry Czerny i Sheryl Lee.

Prairie Fire, Andrew Chapman, EUA 1997. Sis persones (tres agents de l’FBI, dos policies locals i dues seguidores de la secta) queden atrapades i incomunicades en una granja aïllada durant l’assalt a la seu d’una secta extremista. Un thriller de suspens sobre un tema d’actualitat als Estats Units amb Robert Sean Leonard, Natasha Henstridge i Keith Carradine.

Rossini, Helmut Dietl, Alemanya 1997. Els clients de Rossini són un ventall d’exemplars de la fauna urbana amb un sol punt en comú: són solters que han convertit el restaurant en la seva segona llar i el centre de les seves intrigues eròtiques. La gran vencedora de l’equivalent alemany dels Goya amb guió de Patrick Süskind.

Shooting Fish, Stefan Schwartz, Gran Bretanya 1997. Una comèdia sobre dos germans i la seva amiga (Kate Beckinsale), l’únic objectiu dels quals és fer-se rics. La seva màxima és la fi justifica els mitjans... La comèdia descobriment de l’any.

Sus ojos se cerraron (y el mundo sigue andando), Jaime Chávarri, Espanya 1997. Al Buenos Aires del 1933 Renzo,un modest cantant de tangos, s’enamora de Juanita, una dona que pretén explotar la seva semblança amb Carlos Gardel i fa que esdevingui un imitador del mític cantant. Aitana Sánchez Gijón, Darío Grandinetti i Juan Echanove donen vida als personatges d’aquest homenatge al tango.

Western, Manuel Poirier, França 1997. Dos estrangers, Paco (Sergi López) i Nino (Sacha Bourdo), recorren la Bretanya. Una road movie contemporània que parla d’amistat i relacions humanes entre dos éssers força diferents.

Wilde, Brian Gilbert, Gran Bretanya 1997. Una pel.lícula d’època sobre Oscar Wilde: el seu matrimoni, el seu triomf com a escriptor, el descobriment de la seva homosexualitat i la persecució que va patir per part de la societat victoriana. Stephen Fry, Jude Law i Vanessa Redgrave encapçalen el repartiment.

 

Llargmetratges

Cats Don’t Dance, Mark Dinda. EUA, 1996. Un musical amb cançons de Randy Newman interpretades per Natalie Cole, sobre un gat amb vocació d’estrella i les seves aventures en un Hollywood estil cartoon de l’escola Avery.

I Married a Strange Person, Bill Plympton, EUA 1997. Les constants iconoclastes de Plympton elevades al quadrat: militars psicòpates, homes superdotats, dones pròpies de Metal Hurlant i superherois undergrounds es relacionen en un caos imprevisible.

Pecatto, Manuel Gómez, Bèlgica 1997. Els set pecats capitals a través de la mirada d’un estrany personatge i els seus viatges virtuals a través de les pintures de El Bosco.

Perfect Blue, Satoshi Kon. Japó, 1997. Un manga de terror molt semblant als "giallos" del cinema italià supervisat per Katsuhiro Otomo. Imprescindible.

Curtmetratges a competició

The Broken Jaw, Chris Shepherd, Gran Bretanya 1995

Dea Marina, Asa Sjöstrom, Suècia 1996

Devotchka so spitchkami / La petite fille aux allumettes, Irina Kodioukova, Bielorrússia 1996

Estrecho Adventure, Valeriano López, Espanya 1996

The Grandmother, Rússia 1996.

Hand in Hand, Lasse Persson, Suècia 1996.

Kid’s Castle, Koji Yamamaura, Japó 1996

Lovestories, Teis Dyekjaer-Hansen, Dinamarca 1996

Noodles & Ned, John R. Dillworth, EUA 1996

L’egoiste, J.L. Felicioli, França 1996

Le Roman de mon Amie, Solweig von Kleist, França 1996

Rubicon, Gil Alkabetz, Alemanya 1997

Sverige, Magnus Carlsson, Suècia 1996

The Wind of Changes, Phil Mulloy, Gran Bretanya 1997

Toro de nuit, Philippe Archer, França, 1996

Transpotter, Jeff Newitt & Neville Astley, Gran Bretanya 1997

Under theWeather, Tali Prevost. Canadà 1997

When I Grow Up I Want to Be a Tiger, An Vrombaut, Alemanya 1996

The Wind Subsides, Vuk Jemerovik, Alemanya 1996

Curtmetratges fora de concurs

Dinner for Two, Janet Perlman, Canadà 1996

Famous Fred, Joanna Quinn, Gran Bretanya 1996

Flatworld, Daniel Greaves, Gran Bretanya 1997

La vieille dame et les pigeons, Sylvain Chomet, França, 1997

Words, George Geertsen. Canadà 1996

ANIMA’T Dark Side

Birdhouse, Richard C. Zimmermann, EUA 1996

Cheri viens voir!, Claire Fouquet, França 1996

DNA, Giorgio Valentini, Itàlia 1996

The Devil Went Down to Georgia, Michael Johnson, EUA 1996

Ferrailles, Laurent Pouvaret, França 1996

How the Dinosaurs Can Fly, Munro Fergurson, Canadà 1995

Manhattan, Ali Dieler, Alemanya 1996

Père Ubu, Heinrich Sabl, Alemanya 1997

Pib & Pog, Peter Peake, Gran Bretanya 1994

Pink Doll, Valentina Olshvang, Rússia 1997

Somebody else, Estònia 1996

Shock, Zlatin Radev, Bulgària 1996

We Love Lucy, Hideo Nakazawa, Japó 1996

Curts dels Pilots Brothers

Bratia Piloty gotoviat na zavtrak makarontchiki / Pilot Brothers are Cooking Spaghetti at Breakfast, Alexandre Tatarski, Rússia 1996

Bratia Piloty vdroug rechili pookhoitsia / Pilot Brothers decide to Go Hunting, Serguei Gordeeva, Rússia 1996

Bratia Piloty snimaiout klip diia MTV / Pilot Brothers Are Shooting a Clip for MTV, Alexey Alexeev, Rússia 1996

ANIMA’T: RETROSPECTIVES I HOMENATGES

HOMENATGE A JIRI BARTAK

Una mirada a l’obra d’un dels autors més decissius de l’animació txeca, un autor que ha revolucionat l’animació d’objectes i figures, tant pel tractament que dóna a l’espai com pels materials que utilitza.

Zaniklý Svet Rukavic / The Extinct World of Gloves, 1983

Krysar / The Pied Piper, 1985

Klub Odlozených / The Club of the Discarted Ones, 1989

The Golem-En procés

KAWAMOTO, PUPPETS DEL SOL NAIXENT

Una sessió dedicada a aquest animador japonès amb un estil proper als mestres txecs, però amb temàtiques pròpies de la tradició del seu país.

Oni / The Demon, 1972

Dojoji / Dojoji Temple, 1976

Kataku / House of Flame, 1979

To Shoot without Shooting, 1988

Brair Rose or The Sleeping Beauty, 1990

NEWLAND I LA BOGERIA ROCKETSHIP

Una recopilació de les obres de la productora Rocketship, presidida per Marv Newland, un animador que combina la tradició dels grans mestres amb iconografia procedent de les sèries B i Z del cinema de terror.

Bambi meets Godzilla, Marv Newland, 1969

Sing Beast Sing, Marv Newland, 1980

The Butterfly, Dieter Muller, 1982

Points, Dan Collins, 1983

Anijam, Marv Newland, 1984

Dry Noodles, Dan Collins, 1985

Horay for Sandbox Land, Marv Newland, 1985

Lupo, the Butcher, Danny Antonucci, 1987

Dog Brain, J. Falconer, 1988

Black Hula, Marv Newland, 1988

Waddles, Dan Collins, 1989

Let’ Chop Soo-e, Eric Pigors, 1990

Pink Komkommer, Marv Newland, 1991

Deadly Deposits, J. Falconer, 1992

Pollen Fever, Debra Jean Dawson, 1994

Interior Pumbling, Dan Collins, 1994

KAMLER, UNA APROXIMACIÓ

Una petita mostra de l’obra d’aquest gran il·lustrador i autor experimental d’orígen polonès, que constarà del llargmetratge Chronopolis, 1982, llargmetratge de stop motion i Une mission éphèmere, 1992.

DAVID ALLEN, FOTOGRAMA A FOTOGRAMA

Un homenatge a un dels millors especialistes d’animació stop motion aplicada als efectes especials.

The Crate Lake Monster, William R. Stromberg, 1977

The Day the Time Ended, John "Bud" Cardos, 1979

Caveman, Carl Gottlieb, 1981

Q, the Winged Serpent, Larry Cohen, 1982

Puppetmaster II, David Allen, 1990

Robot Wars, Albert Band, 1993

Dr. Mordrid, Charles & Albert Band, 1990

The Primewalls, David Allen - en procés

 

El Brigadoon canvia d’ubicació i es trasllada a la Fragata, al passeig de la Ribera.

Dràcula Insòlit. Dedicat als altres Dràcules, en commemoració del centenari del personatge creat per Bram Stoker.

Kaiju Eiga i Derivats Nipons. 20 films més amb Godzilla, Mothra, Rodan i els altres reis del fantàstic japonès que complementa els títols en cinema.

El Fantàstic segons Band. Les darreres produccions i els clàssics de la factoria Band. Un festí de sèrie B.

Invasions estranyes. Invasions impossibles perpetrades per marcianes sado, pedres vivents, ulls que caminen, cervells que parlen o amebes gegants.

Itàlia O"Cult"a. Els títols maleïts dels grans directors del fantàstic italià: Bava, Freda, Fulci i Argento...

L’Última Generació. El més nou dels novíssims realitzadors

Nostàlgia TV. Revisió de sèries de culte com Dark Shadows o Battlestar Galactica.

Premieres de sèries de televisió. Presentació de The Kingdom de Lars von Trier

Miscel.lània Fantàstica. Films de culte i consagrats per recuperar o gaudir.

Els Inèdits de Brigadoon. Recuperació de pel.lícules inèdites recents.

 

Cinema Prado, 10 d’octubre, 22.45 h

Per tercer any consecutiu SITGES 97 presentarà en col.laboració amb la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya més obres de Segundo de Chomón dins del programa de recuperació de la seva filmografia.

LA FÉE PRINTEMPS (1902). Producció Pathé (núm. catàleg 699). Direcció: Ferdinand Zecca. Acolorida a mà per Chomón en el seu taller de Barcelona. Còpia color.

LOÏE FULLER (1902). Producció Pathé (núm. catàleg 766). Acolorida a mà per Chomón en el seu taller de Barcelona. Còpia blanc i negre, de l'original en color.

DANSES COSMOPOLITES À TRANSFORMATION (1902). Producció Pathé (núm. catàleg 680). Acolorida a mà per Chomón en el seu taller de Barcelona. Còpia en color.

LES DEVALISEURS NOCTURNES (1905). Producció Pathé (núm. catàleg 1.148). Director: Gaston Velle. Fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

NUIT EPOUVANTABLE (1905). Producció Pathé (núm. catàleg 1.181). Fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre.

LE TROUBADOUR (1906). Producció Pathé (núm. catàleg. 1.553). Intèrpret femení: Gabrielle Robinne. Direcció, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

ALADIN OU LA LAMPE MERVEILLEUSE (1906). Producció Pathé (núm. catàleg l.506). Intèrpret masculí: Georges Vinter (com a Aladí). Decorats: Hugues Laurent. Director: A. Capellani. Fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

LES OEUFS DE PÂQUES (1907). Producció Pathé (núm. catàleg 1.763). Intèrpret femení: Julienne Mathieu (muller de Chomón). Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

LE PIED DU MOUTON (1907). Producció Pathé (núm. catàleg 1.960). Director: A. Capellani. Fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

LES DÉS MAGIQUES (1908). Producció Pathé (núm. catàleg 2.154). Intèrprets femení: Julianne Mathieu. Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color, sistema Pathecolor).

LE VOLEUR MISTERIEUX (1908). Producció Pathé (núm. catàleg 2.369). Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre.

TRANSFORMATIONS AMUSANTES (1908). Producció Pathé Frères (París). Intèrpret femení: France Mathieu. Director, argument, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color).

CAUCHEMAR ET DOUX RÊVE (1908). Producció Pathé (núm. catàleg 2.496). Intèrpret femení: Julienne Mathieu. Director, argument, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color).

CRÉATION DE LA SERPENTINE (1908). Producció Pathé (núm. catàleg 2.255). Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original parcialment en color).

LA LÉGENDE DU FANTÔME (1908). Producció Pathé (núm. catàleg 2.115). Director, argument, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color).

LA GRENOUILLE (1908). Producció Pathé (núm. 2.030). Intèrpret femení: Julienne Mathieu (la fada). Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en color.

UNE EXCURSION INCOHERENTE (1909). Producció Pathé (núm. catàleg 3.075). Director, fotografia i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color).

EL IRIS FANTÁSTICO (1911). Producció Ibérico Films (sucursal de Pathé a Espanya). (núm. catàleg 5.038). Intèrpret femení: France Mathieu. Director, argument i trucatges: Segundo de Chomón. Còpia en blanc i negre (original en color, sistema Cinemacoloris, inventat per Chomón).

 

Guns on the Clackamas, Bill Plympton, EUA 1995. El tercer llargmetratge d’aquest conegut animador és una sàtira del món del cinema: un autor de documentals en vol fer un sobre un equip que roda el western "Guns on the Clackamas". Però res no va bé al rodatge.

Hotel Morgana, Martin Hanser, Alemanya 1996 + Les Lèvres Bleues, Hormoz Borbor, França, 1996. Un llarg curt i un curt llarg ambientats en hotels d’atmosfera irreal. Tots els hostes de l’Hotel Morgana tenen malsons, narrats en quatre històries. Les dues de Les Lèvres Bleues són de lluita de poder.

Level Five, Chris Marker, França 1996. Una dona, un ordinador i un interlocutor invisible. La noia ha d’acabar un videojoc sobre la batalla d’Okinawa, una de les més sanguinàries de la II Guerra Mundial. Els elements de la tragèdia comencen a interferir amb la seva vida. Un exemple excel.lent de l’aplicació de les noves tecnologies i la seva capacitat creativa

Nerolio, Aurelio Grimaldi, Itàlia 1996. Tres episodis imaginaris sobre els últims mesos de Pier Paolo Pasolini i la seva doble vida, especialment quan acaba el dia.

Preaching to the Perverted, Stuart Urban, Gran Bretanya 1996. Una història d’amor als ambients sadomasoquistes de Londres entre un investigador dels "guardians" de la moral establerta i una estrella del sector. Una comèdia en què l’anormalitat és normal i la normalitat és anormal.

This World, Then the Fireworks, Michael Oblovitz. EUA 1996. Cinema negre contemporani basat en un relat de Jim Thompson. Els protagonistes són dos germans, Billy Zane i Gina Gershon (Showgirls) que tenen una relació "massa estreta" i es mouen en el món de la petita delinqüència. Ell inicia una relació apassionada i turmentosa amb Sheryl Lee, una dona policia.

Yek Dastan-E Vaghe’L (A True Story), Abolfazl Jalili, Iran 1996. Un cineasta busca un noi per protagonitzar la seva propera pel.lícula. Però quan troba la persona adequada, descobreix que té problemes i deixa de bandar el rodatge per ajudar-lo. Un exemple proper al neorealisme d’una cinematografia que rarament arriba al nostre país.

 

Els habituals programes d’animació per a públic infantil i adult.

Highlights Anima’t. El millor dels darrers quatre anys de la secció d’animació del Festival

Això també és Anima’t: David Allen. Mostra de treballs d’animació aplicats a efectes especials del mestre de la Stop Motion.

Plastilina, cent anys d’il.lusions. Una selecció de les milllors produccions amb aquest material.

Espanya Animada. Produccions i sèries realitzades al nostre país i la presentació de Los Megasónicos.

Sèries Animades. Un repàs a les millors sèries infantils i adultes d’arreu del món.

Especial Canal +. Programa preparat per aquesta cadena de televisió.

Dia MTV. Jornada dedicada a l’animació produïda per aquest canal musical.

I les habituals seccions de Cartoons, Publicitat i Curts d’Animació.

 

HOMENATGE A DOUGLAS TRUMBULL

Una selecció de títols de la seva filmografia, com a director i com a creador d’efectes especials.

2001: A Space Odyssey, 1968

The Andromeda Strain, 1971

Silent Running, 1971 (Director)

Back to the Future: The Ride, 1991

Douglas Trumbull per Douglas Trumbull

L’acte central de l’homenatge que SITGES’97 ret a Douglas Trumbull, serà la conferència acompanyada amb projeccions de vídeo que Douglas Trumbull farà divendres 10 a El Retiro. A més el Festival li lliurarà La Màquina del Temps.

MOJICA MARINS

SITGES 97 oferirà la retrospectiva de José Mojica Marins que, com recordareu, havia programat el 96 i es va haver d’ajornar degut al mal estat del material disponible aleshores. Presentarem una selecció de la filmografia del director brasiler, un autor maleït i de culte del cinema de terror. Una oportunitat rara de veure una recopilació de la seva obra, que ha tingut molt poca projecció internacional.

Mojica Marins va començar la seva carrera el 1958 amb Sentença de Deus. El 1965 dirigeix A Meia Noite Levarei Sua Alma, el seu primer film de terror, on apareix per primer cop Zé do Caixao (Josep del Taüt), un personatge macabre que interpreta el mateix José Mojica Marins i que es converteix en el seu altre ego diabòlic. Aquest és el seu primer èxit de taquilla, i a partir d’aquest moment la fama ja no l’abandona.

Autor del cinema més gore produit a les dues bandes de l’Atlàntic, amb elements satànics, fetitxistes, necròfils i antropòfags, personatge maleït i de culte, menyspreat per la crítica seriosa i prohibit per la censura brasilera, és una de les personalitats cinematogràfiques més idolatrades pel públic del seu país. La seva obra és única, qualificada de brutal, i aquesta serà una bona ocasió per descobrir-la, conéixer-la i, per a alguns, disfrutar-la. Les pel.lícules que presentarem són:

A Meia Noite Levarei Sua Alma (1965)

Esta Noite Encarnarei No Teu Cadáver (1966)

O Estranho Mundo de Zé do Caixão (1968)

O Despertar da Besta (1968)

Finis Hominis (1971)

KAREL ZEMAN

Una selecció molt completa de l’obra d’aquest magistral director i animador txec que va treballar amb diverses formes d’animació i que combina dibuixos animats amb imatge real i es caracteritzen per uns efectes especials molt innovadors i acurats.

Llargmetratges

Poklad Ptaciho ostrova / El tresor de l’illa dels ocells, 1952

Cesta do praveku / Viatge a la prehistòria, 1955

Vynalez zkazy / Un invent diabòlic, 1958

Baron Prasil / El baró fantàstic, 1961

Bláznova kronika / Crònica d’un bufò, 1964

Ukradena vzducholof / El dirigible robat, 1967

Na komete / En un cometa, 1970

Pohádky tisíce a jedné noci / Els contes de les mil i una nits, 1971-74

Carodejuv ucen / Krabat, 1977

Pohadka o Honzikovi a Marence / Janot i Elisenda, 1980

Curtmetratges

Vanocni sen / Somni de Nadal, 1946

Krecek /L’hàmster, 1946

Podkova pro stesti / La ferradura de la sort, 1947

Pan Prokouk ouraduje / El Sr. Prokouk buròcrata, 1947

Pan Prokouk v pokuseni/ La temptació del Sr. Prokouk, 1947

Pan Prokouk na brigade / El Sr. Prokouk en una brigada de treball, 1948

Pan Prokouk filmuje / El Sr. Prokouk fa cinema, 1948

Pan Prokouk vynálezcem / El Sr. Prokouk inventor, 1948

Inspirace / Inspiració, 1949

Pan Prokouk pritel zviratek/ El Sr.Prokouk amic dels animals, 1955

Pan Prokouk detektivem / El Sr. Prokouk detectiu, 1957

Pan Prokouk akrobatem / Mr. Prokouk acròbata, 1959

Kral Lavra / El rei Lavra, 1950

SIR DAVID LEAN

SITGES‘97 presentarà en col.laboració amb el British Council una retrospectiva completa sobre aquest gran director europeu

Major Barbara, 1941

In Which We Serve, 1942

This Happy Breed, 1944

Blithe Spirit, 1945

Brief Encounter, 1945

Great Expectations, 1946

Oliver Twist, 1948

The Passionate Friends, 1949

Madeleine, 1950

The Sound Barrier, 1952

Hobson’s Choice, 1954

Summertime, 1955

The Bridge on the River Kwai, 1957

Lawrence of Arabia, 1962

Doctor Zhivago, 1965

Ryan’s Daughter, 1970

A Passage to India, 1984

KAIJU EIGA I DERIVATS NIPONS

El Kaiju Eiga o cinema de monstres japonesos va començar sent una derivació de la ciència ficció americana dels anys 50. Godzilla va esdevenir el rei dels sauris, regne al qual també pertanyen Gamera, Rodan, Mothra... Els títols seleccionats, que es projectaran en cinema i vídeo, són:

Gojira / Japón bajo el terror del monstruo, 1954

Gojira No Gyakushu / El rey de los monstruos, Motoyoshi Oda, 1955

Radon /Los hijos del volcán, Inoshiro Honda, 1961

Mothra, Inoshiro Honda, 1961

King Kong Tai Gojira / King Kong contra Godzilla, Inoshiro Honda, 1963

Mosura Tai Gojira / Godzilla contra los monstruos, Inoshiro Honda, 1964

Ghdorah sandai Kaijo Chikyu Sandai no Kesan / Ghdorah, the three headed monsters, Inoshiro Honda, 1965

Kaiju daisenso / Los monstruos invaden la Tierra, Inoshiro Honda, 1965

Daikaiju Gamera / El mundo bajo el terror, Noriyaki Yuasa, 1966

Majin / Majin, Monster of Terror, Kimiyoshi Yasuda, 1966

Gamera tai Barugon / Los monstruos del fin del mundo, Shiheo Tanaka, 1966

Nankai no Daiketto / Ebirah, horror of the deep, Jun Fukuda, 1966

Gamera tai Gaos / Gamora vs. Gaos, Noriyaky Yuasa, 1967

Gojira no Musuko / El hijo de Godzilla, Jun Fukuda, 1967

Kaiju Soshingeki / Invasión extraterrestre, Inoshiro Honda, 1968

Gojira tai Edorah / Godzilla vs. the Smog Monster, Yoshimizu Banno, 1971

Gojira tai Gaigan / Galien, el monstruo de las galaxias ataca a la Tierra, Jun Fukuda, 1972

Gojira tai Megalon / Gorgo y Superman se citan en Tokio, Jun Fukuda, 1973

MekaGojira no Gyakushu / Terror of Mechagodzilla, Inoshiro Honda, 1975

Gojira tai Biollante / Godzilla vs. Biollante, Kazuki Omori, 1989

Gojira tai Space Gojira / Godzilla vs. Space Godzilla, Kensho Omori, 1989

Gojira tai Destroyer / Godzilla vs. Destroyer, Takao Ohgawara, 1995

EL FANTÀSTIC SEGONS BAND

Un repàs a la producció de Charles Band, un dels reis de la sèrie B de gènere fantàstic. Les seves productores Empire o Full Moon són al darrera d’obres que van del cinema Z més delirant com Dungeonmaster als productes de culte com Re-animator o l’homenatge als clàssics com Bloodstone. La selecció, també en cinema i vídeo, és:

Tourist Trap, David Schmoeller, 1979

Dungeonmaster, 1983

Trancers, Charles Band, 1984

Re-Animator, Stuart Gordon, 1984

From Beyond, Stuart Gordon, 1986

Dolls, Stuart Gordon, 1987

Ghost Town, David Schmoeller, 1989

Puppetmaster, David Schmoeller, 1989

The Pit and the Pendulum, Stuart Gordon, 1991

Bloodstone: Subspecies II, Ted Nicolaou, 1993

Castle Freak, Stuart Gordon, 1995

Vampire Journals, Ted Nicolaou, 1997

GUY MADDIN

Una mostra de l’obra, inèdita al nostre país, d’aquest innovador director canadenc que ha esdevingut un dels directors més prometedors del panorama cinematogràfic del Gènere.

Tales from the Gimli Hospital, 1988

Archangel, 1990

Careful, 1992

I els curts Odilon Redon i Dead Father

 

Un panorama o mostra de produccions recents en cinema i vídeo, realitzades a Catalunya durant l’últim any, siguin inèdites o no. Avancem els continguts que tenim confirmats, tot i que el programa no és complet. S’ha configurat en 7 seccions:

Llargmetratges

Hi ha cinc llargmetratges programats: Un cos al bosc, de Joaquim Jordà; La Monyos, Mireia Ros; Actrius, Ventura Pons; Susanna, Antonio Chavarrías; Primats, de Carles Jover

Curtmetratges

De moment hi ha programats 21 curtmetratges, la majoria dels quals són inèdits. Dues sessions estaran dedicades a exhibir els curtmetratges premiats el dia 5 d’Octubre al Festival de Cinema de Girona. La resta provenen de productores catalanes i són majoritàriament fets per directors joves.

Televisions

TV3 presentarà produccions pròpies i inèdites.

Televisió Espanyola aporta la TVMovie (i pilot de la sèrie en preparació) d’Antonio Chavarrías, Un cas per a dos i Passions curtes, una mostra del recull de curtmetratges recents feta per TVE-Catalunya entre directors joves.

Barcelona Televisió exhibirà una mostra de la nova programació que començarà a emetre el 19 de setembre.

Documentals

Cinc documentals realitzats per productores catalanes:

Virgen de la alegría, José Manuel Campos (GOYA 1997 al millor documental); La realidad de Chiapas, Alfons Garrido; Lakota, land of survivors, Manu Benavente i Francesc Nolla; L’Orlina, Joan Simó; Granados y Delgado: un crimen legal, Lala Gomà

Vídeo-creació.

Sóc jo, l’última creació de Joan Pueyo, i 3 vídeoclips: Ni todo lo contrario (Pedro Guerra) Vicent Rubio; Desfalc (Gums) Núria Canturri; And you (Gums) de David Muñoz

Animació

Mostres o capítols pilot de cinc sèries:

Slurps, Sergi Cámara; Atrezzo, Florenci Salesas; Els viatges d’Ulisses, Baltasar Pedrosa; Pipsqueak’s Planet, Baltasar Pedrosa; Tirant lo Blanc, de Francesc X. Capell.

Centres de formació

Audiovisual català ha ofert un espai a les escoles de cinema. Els alumnes del darrer curs de l’ESCAC, la Universitat Pompeu Fabra, el Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, La Universitat Autònoma de Barcelona, Micro Obert i Faktoria d’Art, mostren els seus treballs: curtmetratges, documentals i experiments. També es projectarà l’últim treball, un documental ficcionat, que cada any es realitza sobre un lloc de la ciutat, conjuntament entre els alumnes de 5 centres de formació (ESCAC, UPF, UAB, CECC i EMAV) i que enguany tracta del Port de Barcelona.

 


Inici| Pàgina Principal | Sitges | Ajuntament

Patronat de Turisme | Sitges Teatre Internacional

 

© 1997, Ajuntament de Sitges