De retorn d’un viatge a Itàlia, el 1892 va comprar un parell de casetes de pescadors enfilades sobre la costa, i va encarregar a l’arquitecte Francesc Rogent que hi construís un nou edifici, la qual cosa va fer aprofitant elements de l’antic castell medieval de Sitges. La planta baixa es va destinar a habitatge. Al primer pis, s’hi va col·locar la col·lecció de ferro forjat que havia reunit en la seva joventut.

De totes les col·leccions que conté el Cau Ferrat la que avui desperta més interès és la de la pintura i dibuixos. Hi són representats els artistes més destacats de la generació modernista: Ramon Casas, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga. I també artistes més joves, com Hermen Anglada Camarasa o Picasso. L’art de Rusiñol hi figura en una àmplia gamma de registres que van del realisme al simbolisme.

La música va tenir un paper molt destacat en la vida del Cau Ferrat. El principal músics de l’època van passar pel Cau, començant pel gran amic de Rusiñol, Enric Morera, Albéniz, Granados i Millet. En el piano del Cau Ferrat, Manuel de Falla va compondre una part del ballet El amor brujo i Noches en los jardines de España.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol va ser un pintor notable i un destacat escriptor satíric, novel·lista i dramaturg. Va viure a París durant el anys de l’eclosió de l’impressionisme. Va aprofitar molts elements d’aquest corrent, sobretot pel que fa a la tècnica, la llum i els colors. Però va desenvolupar un món propi, intimista i líric. Rusiñol considerava la pintura com un llenguatge espiritual que més que parlar de la naturalesa real de les coses transmet la seva poesia.

Rusiñol col·leccionista

Rusiñol va ser un dels primers col·leccionistes espanyols i el primer col·leccionista d’El Greco. Al Cau Ferrat hi ha dos quadres d’aquest artista, que Zuloaga va descobrir a París. El 1894, aquests quadres van recórrer Sitges en processó durant la celebració d’una de les festes modernistes.

El Cau Ferrat és fruit de les exploracions de Rusiñol i de la col·laboració del seus amics. Al llarg del molts anys, Rusiñol va comprar pintures, objectes de talla, ceràmiques, peces d’excavació, dibuixos i ferros forjats. Conté també la col·lecció de vidres d’un altre destacat artista modernista, Alexandre de Riquer.

La visió decorativa de Rusiñol va convertir el Cau Ferrat en un lloc únic, on l’ambientació de tipus medieval, els elements populars (amb manufactures de terrissa catalana que abasten un llarg període del segle XV al XX) i les obres del mateix Rusiñol i del seus amics es combinen en un tot harmònic.

La donació del doctor Pérez Rosales

Inclou pintures murals de l’època romànica, peces de pintura gòtica sobre fusta, retaules i talles del Renaixement.

El mirador és al Maricel el que la sala del brollador és al Cau Ferrat; una finestra sobre el mar i un del punts de referència del recorregut, amb una mostra excel·lent d’escultura catalana moderna que inclou obres de Joan Rebull (Aurora, Repòs i Gitana) i de Josep Llimona (Desconsol).

El que va ser el vestíbul de la residència de Charles Deering presenta els plafons de tela originals pintats per Josep Maria Sert l’any 1917, que representen al·legories de la Primera Guerra Mundial. Deering va endur-se també aquestes pintures el 1921. Adquirides pel doctor Pérez Rosales, van retornar al seu lloc original el 1968.

La pinacoteca municipal

El Museu Maricel inclou també una col·lecció de pintura d’artistes vinculats a Sitges, des del romanticisme fins al segles XX (amb pintors com Pere Pruna o Artur Carbonell), passant pels pioners de l’escola iluminista i els grans mestres del modernisme.

Cal destacar el conjunt decoratiu de la Cerveseria Cau Ferrat. L’any 1895, el cafè Continental del passeig de la Ribera es va convertir en la Cerveseria Cau Ferrat. Diversos artistes establerts a Sitges van intervenir en la decoració d’aquest establiment. Miquel Utrillo Va pintar una obra que representava el Sitges del futur (actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona). El seu amic Santiago Rusiñol -que va pintar també el retrat de l’amo del local, en Cuca- va fer la composició Sitges del passat, una fantasia medieval que representa una galera davant del castell de Sitges.

Arcadi Mas i Fontdevila i Joaquim de Miró van pintar dues escenes de costums: La pesca i La recol·lecció de la malvasia. Completaven el conjunt de les cornucòpies pintades per Antoni Almirall i Càndid Duran.

La pinacoteca mostra també un retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas.

La col·lecció d’Emerencià Roig

Per acabar, el Museu mostra també la col·lecció marinera d’Emerencià Roig i Raventós (1881-1935). Emerencià Roig va ser especialista en temes marítims i historiador del Sitges antic. La col·lecció, cedida a l’Ajuntament de Sitges el 1935, recull dibuixos, maquetes, instruments nàutics i diversos elements d’arts de pesca.

El romanticisme va representar l’apoteosi de l’individu en tots el camps de l’activitat humana. També en el de l’arquitectura i la decoració d’interiors. Els homes i les dones volien fer palesa la serva personalitat, el seu gust. A través d’objectes i mobles de diferents procedències i estils, reunits harmònicament, l’habitatge mostra com eren, o com volien ser, les persones que hi vivien. En una casa romàntica, cada racó amaga un secret, cada objecte guarda el record d’un instant de vida. A partir d’aquests rastres podem reconstruir i comprendre el passat.

Museu Romàntic "Can Llopis"

El Museu Romàntic "Can Llopis" és una casa del segle XIX, perfectament conservada, que ens permet acostar-nos a les formes de vida d’una família de propietaris catalans que va viure la seva esplendor durant els anys del romanticisme.

Va ser construïda al final del segle XVIII, en estil neoclàssic de formes sòbries i elegants, amb molt poca ornamentació. Fidel a la tradició mediterrània, la casa conserva el pati central per on s’enfila l’escala principal que puja a la planta noble.

La decoració de l’interior reflecteix l’evolució del gust des de l’època de la construcció de l’edifici, forçament influït pels estils aristocràtics, fins al triomf de les noves formes del romanticisme burgès.

El progrés tècnic

A la casa es troben alguns avenços tècnics del segle XIX: un carruatge amb capacitat per a catorze persones i diversos velocípedes (un dels quals és bastant sofisticat, amb llantes de goma i pedals). A través de les diverses sales, es pot resseguir també l’evolució de la il·luminació, de dels candelers i les aranyes amb espelmes de cera fins a l’enllumenat de gas.

Els Llopis

D’origen mariner, la família Llopis va entroncar a mitjans segle XVIII amb una família de propietaris rurals: els Falç. Els Llopis es van dedicar a les propietats familiars i al conreu de les vinyes. Al celler de la casa s’elaborava la Malvasia Llopis, que es va exportar a diversos països d’Amèrica. El darrer membre de la nissaga, Manuel Llopis i de Casades, va cedir la casa pairal a la Generalitat de Catalunya el 1935.

El Museu Romàntic es va inaugurar el 1949. Ha estat ampliat successivament amb una sèrie de diorames, que il·lustren diferents episodis de la vida al segle passat i de les tradicions populars catalanes, i amb la col·lecció de nines de l’artista Lola Anglada, que reuneix més de quatre-centes peces de diferents països, moltes de les quals són del període romàntic.